Com hem anat explicant, el Coronavirus ens ha deixat l’aparició de nous projectes de Banc Farmacèutic. Us hem parlat del Fons Social d’Emergència, i de la Campanya Sanitària d’Emergència, que són de nova factura. Però ara és el torn del Fons Social de l’Equitat Menstrual, i el Fons Social de la Menstruació, un projecte nascut a l’estiu de 2019 que s’ha anat coent a foc lent amb molt treball de fons, i que ha pogut veure la llum a 2021.

En efecte, cada vegada està més assumit que un elevat percentatge de dones en el primer món tenen dificultats per adquirir els productes d’higiene íntima femenina associats a la menstruació. A Espanya, es calcula que el 20% de les dones pateixen aquesta carència al llarg de la seva vida. A països com Canadà, Gran Bretanya, Nova Zelanda i Austràlia, aquesta necessitat es va traduir en posar a disposició els productes per a la menstruació en els Instituts d’Educació Secundària amb la finalitat d’evitar l’absentisme escolar d’aquelles adolescents que deixaven d’assistir a classe els dies que durava el període per no poder costejar-se’ls.

I com que la llei arriba després de la costum, a Escòcia els productes menstrual ja són gratuïts per a tota la població femenina en llocs indicats de recollida; i a França ho són per a totes les universitàries podent accedir a ells des de les pròpies Facultats d’estudi. A Espanya, la primera en replicar l’exemple francès va ser La universitat de Vigo. I es va estenent cada vegada més la consciència de la desigualtat que pateixen les dones menstruants per a disposar d’aquests productes d’higiene íntima. I no només, sinó que hi ha un debat obert a la societat sobre els impostos que pesen sobre aquests productes, no reconeguts com de primera necessitat.

Però mentre dura la discussió, la necessitat empeny, i l’atenció a qui pateix la pobresa menstrual interpel·la a l’acció. I Banc Farmacèutic va donar un pas endavant per donar-hi resposta, fa ara ja dos anys. Primer, l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica va posar en marxa un estudi profund sobre la pobresa menstrual en el món, i a Espanya en concret. Sabíem de l’existència d’aquesta pobresa, i de les seves conseqüències, però calia dimensionar-la. I, segon, calia comptar amb un projecte que fos sostenible, saludable i social. Per això, feia falta trobar agents que poguessin actuar, cadascú des del seu àmbit, en una acció coordinada i conjunta: empreses fabricants, administracions interessades, àmbit científic, àmbit educatiu i tercer sector.

Fruit de tot plegat, s’ha pogut posar en marxa al 2021 el Fons Social de la Menstruació i el Fons Social per a l’Equitat Menstrual, amb un doble objectiu: facilitar productes concrets a dones concretes mitjançant entitats socials, i oferir Tallers de formació per a adolescents a Secundària que les ajudin a assumir amb naturalitat aquest fet biològic, fent arribar els productes als centres d’estudi i a la vegada oferint recursos que les permetin vèncer prejudicis culturals que encara avui en dia perduren en certs col·lectius extracomunitaris.

Per al primer, ja s’ha pogut fer la primera distribució de més de 20.000 lots de productes d’higiene íntima en una acció conjunta amb l’Associació Cívica La Nau (Banc de productes no alimentaris), on es van rebre més de 2 milions de unitats provinents de la donació de l’empresa Green Umbrella, entre d’altres. La distribució es farà mitjançant 300 entitats socials.

La repercussió mediàtica d’aquesta primera acció ha estat molt notable: la notícia ha estat publicada a RTVE, a Ràdio Cornellà (entrevista a Jordi Bosch), a La Razón, a El País, 20 minutos, Catalunya Plural i al Diari de la Sanitat.

Paral·lelament, i en clau d’estudi, Banc Farmacèutic treballarà conjuntament amb la Fundació Institut Universitari per a la Investigació en Atenció Primària de Salud Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), adscrit a La universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquest Institut estem duent a terme una col·laboració que es preveu estratègica de cara a aconseguir dades científiques que permetin avançar en l’eradicació de la pobresa menstrual al nostre país.

Pensem que aquest projecte pot tenir un llarg recorregut, encara que el més desitjable seria que s’obrís pas un canvi normatiu que faciliti l’accés a aquests productes bàsics al conjunt de la població femenina del nostre país, d’una manera preferencial a aquelles que es troben en vulnerabilitat.