Coneixent a... Luis Capriles, Informàtic

Nom

Luis Capriles Hoffman

Edat

61

Professió/Estudis

Em vaig graduar com Enginyer en Ciències de la Computació després que un cosí de la meva mare em digués que com a arquitecte em passaria feina.

Anys que portes col·laborant / treballant amb Banc Farmacèutic

Porto poc més de 2 anys.

Quina és la teva preparació acadèmica? Explica’ns una mica sobre el teu itinerari professional.

Vaig començar a involucrar-me amb la informàtica als 17 anys, treballant per a la Borsa de Valors de Caracas amb el cosí que he esmentat abans. Després, ha estat un recorregut del qual estic tremendament satisfet i que, entre d’altres coses, m’ha portat fins Barcelona.

Com vas arribar a BF? / Per què vas decidir començar a col·laborar?

La meva relació amb Banc Farmacèutic comença el 4 de febrer de 2016, quan des de Veneçuela vaig enviar un correu oferint els meus serveis per treballar en remot; sense arribar en aquell moment a un acord. Després, en els primers mesos del 2017 arribo a Barcelona com Persona Altament Qualificada i, a mitjans de 2019 d’alguna manera ens posem en contacte amb Josep Coves –qui em fa una entrevista- i ell sí que se’n recorda de mi.

Jo estic molt a gust amb la feina que faig a Banc Farmacèutic: quasi que de primera mà ajudo a alleugerir necessitats de moltes persones, i ho faig en una plataforma informàtica que s’ha construït de manera tremendament eficient, amb tecnologies molt avançades. Així que quasi és el millor de dos mons en un sol lloc, cosa que no es veu gaire sovint. Em satisfà molt formar part d’un equip de persones tan reduït –ens podem comptar amb els dits de les mans- que, amb moltes ganes, bona organització i bona coordinació aconseguim, per una part, fer tant i, per l’altra, busquen fer encara més.

Quina tasca fas a BF?

M’encarrego de fer el manteniment del sistema informàtic que suporta l’operació de Banc Farmacèutic i també m’encarrego d’anar ampliant la seva funcionalitat. Si bé estic entre bastidors, és una activitat reptadora doncs la Intranet és emprada per més de dos-cents Centres d’Atenció Primària i més de 700 farmàcies col·laboradores.

Què és el que més t’agrada de la tasca que fas a BF?

Contribuir a alleujar problemes a persones mitjançant el meu talent en informàtica, mantenint i desenvolupant una plataforma molt sofisticada.

Com descriuries, des de la teva experiència, el valor que aporten les tecnologies de la informació a una ONG com BF?

A aquestes alçades de la civilització, és impossible pensar en una activitat com la de Banc Farmacèutic sense el recolzament de la tecnologia. Pràcticament tres persones supervisen l’ús d’una mitja dotzena de fons per a uns 700 beneficiaris actius en aquest moment a través de 200 CAPs i 700 farmàcies col·laboradores, complint amb normatives com la Llei de Protecció de Dades, o recopilant dades per l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica. A més, la tecnologia habilita que les petites aportacions de dos centenars de Treballadors Socials i farmacèutics, escampats per Catalunya, Aragó i Madrid, estiguin alineats en una ajuda directa a persones que d’altra manera estarien encara més desateses.

Després d’això, els miracles!

Tu tens perspectiva internacional… Com veus l’expansió de BF a altres països?

És un camí a seguir evident i quasi que obligat. A Veneçuela, per exemple, des de fa anys, el problema sanitari i dels medicaments en particular, s’explica i no es creu. Des del 01/05/2021 el salari mínim a Veneçuela és de Bs. 10.000.000 –equivalent a $3,25- mensuals, i una caixa d’antibiòtics pot costar uns Bs. 150.000.000: hauries de deixar de viure durant un any i mig per estalviar el suficient per comprar-los al preu que estaven fa any i mig…

Per a conèixer-te una mica més a fons, quines són les teves principals aficions?

En tinc moltes: m’agrada desmuntar i muntar coses, reparar aparells espatllats… He hagut de deixar a Veneçuela el meu telescopi, el meu microscopi, els meus Legos, els meus Mecanos… Em vaig dur la meva flauta i, encara que sóc un mal músic, alguna cosa toco; també m’agrada dibuixar a llapis, llegir, caminar. He pujat dues vegades al Tibidabo a peu per Collserola.

Què t’agradaria aprendre?

Francès i Matemàtiques. 

Què és el més esbojarrat que has fet?

Apostar tot o res per aquestes contrades.

Algun somni que tinguis per complir?

Per prioritat o immediatesa, acabar d’assentar-me aquí a Espanya.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp