“La gent no es pot imaginar la quantitat de persones que deixen en tercer pla la seva salut perquè els seus fills puguin tenir un plat a taula”

Parlem sobre la realitat de la pobresa farmacèutica i sobre el Fons Social de Medicaments amb Araceli Vera, Treballadora Social del Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord de Barcelona.

 

Per a algú que no coneix la feina que fa un treballador social d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), com explicaries les funcions principals que desenvolupeu per als usuaris?

El treball principal és una atenció a totes aquelles persones que van al centre de salut perquè tenen alguna malaltia o dolència i tenen afegits uns determinats problemes socials, familiars, econòmics, …

L’atenció que donem nosaltres és de suport i d’acompanyament. S’ha de tenir en compte que cada Centre d’Atenció Primària té uns perfils més habituals d’usuaris i cada un d’ells té les seves característiques pròpies. Aquí ens trobem amb molta gent gran sola o que, encara que tingui família, no disposen de recursos econòmics o personals per donar una atenció correcta. Ens trobem a molta gent amb moltes mancances.

Quins altres perfils de persones ens podem trobar que pateixen dificultats per accedir als medicaments?

Doncs arran de la crisi econòmica ha aparegut un altre perfil d’usuari, el d’homes d’entre 40 i 55 anys que s’han quedat sense feina, sense ajudes, s’han divorciat o que han tingut problemes familiars, han perdut la seva llar i viuen en habitacions de lloguer que no poden pagar, i amb problemes de salut severs ja que no poden pagar-se la medicació que necessiten. I aquest és un perfil amb què ens trobem cada vegada més.

Hi ha també un gran volum de persones migrades, majoritàriament és una població més jove. És molt dur perquè hi ha una barrera idiomàtica que dificulta molt la feina. Treballem amb un traductor que ens permet fer una atenció, però clar, no és possible fer un seguiment i acompanyament complert.

Com és el procés habitual de derivació dels usuaris del CAP a la treballadora social del centre?

L’usuari pot arribar al treballador social del centre ambulatori a través de diverses formes: per una citació directa del propi usuari, per una derivació del metge o infermera, o bé perquè és un malalt que durant la visita li ha expressat al metge que no té recursos. També pot venir perquè s’ha observat que el pacient no pren la medicació i la seva situació sanitària s’ha agreujat, o bé perquè ha estat derivat de serveis socials de l’Ajuntament de la seva localitat.

I en aquest context, com explicaries el projecte del Fons Social de Medicaments que ofereix l’ONG Banc Farmacèutic?

Per a mi va ser com un regal de reis, aquest és el títol: regal de reis del mes de gener del 2015. Perquè no hi ha res pitjor que et piquin la porta, que et demanin ajuda per a una medicació i hagis de ser tu qui li ha de dir que no se’ls pot ajudar. Més d’una vegada acabes sent tu qui l’ajudes personalment a pagar aquesta medicació. Llavors, el fet que aparegués aquest projecte i que tot sigui tan fàcil, tan immediat ha estat una salvació.

Estem parlant d’una medicació, d’una necessitat immediata que necessita una resposta immediata. De pensar que aquella persona es pot morir o que la seva qualitat de vida pot ser molt degradada … Pensa en un cas d’una persona que està a l’atur, que ha perdut la família, l’estabilitat econòmica, l’habitatge i que és diabètic i li diuen que faci dieta. És clar, a mi em diuen, “com he de fer dieta, comprar-me fruita i verdura, si no tinc ni per a comprar-me la medicació?”.

Per tant, podem afirmar que des del vostre servei es constata que hi ha un problema cada vegada més important de pobresa farmacèutica, de molta gent sense recursos que no pot pagar-se la medicació.

Moltíssima, la gent no és conscient de la magnitud d’aquesta problemàtica. No es té coneixement de la quantitat de gent que no té ni un euro per pagar-se la medicació. Ni es pot imaginar la quantitat de persones que deixen en tercer pla la seva salut perquè els seus fills puguin tenir una llibreta i un plat a taula. Hi ha mares, pares i avis que deixen en tercer pla la seva salut.

És un peix que es mossega la cua. Una persona que està malalta i no es medica es posarà cada vegada més malalta i necessitarà més medicació que no podrà pagar-, i així va empitjorant la situació.

Un recurs com aquest, que facilita d’aquesta manera l’accés a la medicació necessària, és un salvavides. És molt més que una iniciativa solidària o una ajuda, és un salvavides. És absolutament necessari perquè salva vides. Estem parlant de persones que pateixen un càncer, persones que conviuen amb malalties cròniques greus…

Deixar un comentari

En fer un comentari accedeixo al fet que s'instal·li una cookie en el meu navegador.