Esguard sobre BF des del confinament, per Ruth, administració BF

Ruht Escutia és la primera veu que escoltes quan contactes amb Banco Farmacéutico. Si truques per telèfon, segurament te l’agafarà ella; si poses un mail demanant informació, te’l respondrà ella; si ens visites a l’oficina, et rebrà ella… És el nostre rostre, la nostra veu, i la nostra millor tarjeta de presentació. Ara ha fet un any que va arribar a BF, però sembla que porti tota una vida, perquè ja té inoculat en vena l’esperit i els valors que volem viure a la nostra entitat. Competent, incansable, concreta, eficaç i eficient… és fàcil posar-li adjectius, perquè dóna molts motius per trobar-los-hi. Però el que millor la defineix és el bon ambient que genera al seu voltant, i que encara no li hem escoltat un sol “no”.

Li agraïm que ens hagi volgut deixar un esguard, unes pinzellades, sobre BF vist des de l’interior, en aquests dies atípics i terribles; i un petit testimoni de com està vivint personalment el confinament. Esperem que us serveixi per conèixer un xic més qui som i què fem. Gràcies, Ruth, per aquestes teves paraules!

—————————————————————

Després d’un any col·laborant amb Banc Farmacèutic, no he sentit cap gran descoberta pel què som i pel què fem en l’actual moment de crisi. Durant aquest temps he anat coneixent a cadascú dels meus companys i he anat descobrint qui són i què els mou. Tot i que el dia a dia es viu amb la senzillesa del qui fa petites coses, el projecte i el motor de l’entitat és molt gran: són les persones, i molt especialment les persones que més dificultats tenen, no necessàriament necessitats econòmiques.

És per això que no he viscut amb cap sorpresa l’empenta i l’esperit de l’equip del Banc Farmacèutic davant la crisi del Covid-19, perquè sé de què és capaç.

El Jordi és com un petit floc de neu que comença a rodar muntanya avall i va convertint-se en una gran bola que, girant i girant, va atrapant als que troba pel camí. Amb una trucada és capaç de posar en marxa un món.

El Javier és la prudència que va marcant el camí per on ha de rodolar la bola neu, fixant els marges perquè no es desviï, apartant les pedres que li farien d’entrebanc i mantenint el gir del món quan el Jordi surt a buscar un altre repte.

L’Homero és la sensibilitat. De vegades no sé si és el vetllador del FSM, si és un Treballador Social o un pacient. La seva ànima ràpidament vola, i sent i es converteix en l’ànima d’aquell que li demana suport.

La Jara, des de la distància, coneix tots els racons del projecte, i hi aporta rigorositat, perspectiva i un dolç acostament a la realitat. És pragmàtica i eficaç, però sempre posa pel davant a aquells desfavorits que no veiem en el nostre dia a dia però que donen sentit al què fem.

El Víctor, esdevé la discreció, el treball menys sorollós però la tasca més necessària per a que tots els altres puguem dur a terme la nostra. Humil, sembla que no hi és, però com el trobem a faltar quan no el tenim!

L’Àlex E., que, entre esbufec i esbufec, dedica el seu temps voluntàriament, donant-nos exemple de generositat i dedicació. Fa la seva tasca amb la mateixa professionalitat i control que devia fer-ho quan estava en actiu. Sense ell, viurem en un desgavell.

I el Pablo, que no saps quan hi és però que, amb una feina silenciosa, de sobte et sorprèn amb un coneixement tècnic del funcionament que depassa el de qualsevol de nosaltres. I la Natalie, que generosament va fent feina de formigueta, discretament, ajudant-nos en tasques ben farragoses. I l’Alex B., i el Pau, i tants altres que he anat coneixent i creuant.

Així que, de debò penseu que amb aquest equip ara m’havia de sorprendre la seva dedicació i la seva força davant la cua d’estralls que va deixant el Covid?

I pel que fa a mi, ni el virus ni el confinament em suposen cap angoixa a nivell personal. La vida ens posa una prova cada dia, però superar-la, és just el que ens fa sentir vius. Per la situació actual, no puc, no tinc dret a queixar-me.

En canvi, sí em preocupen les trucades i els emails que rebo diàriament de persones en situacions molt complicades demanant ajut. Em trenca el cor quan els haig de dir que no podem fer res per elles, sobretot, quan malgrat això, em donen les gràcies i les seves benediccions. No sé descriure el què sento i el què m’omple quan em fan aquest regal.

Però també em sento feliç. Feliç quan puc donar una resposta positiva a una petició, encara que sigui per poca cosa; feliç quan un farmacèutic, que ha trucat per una incidència d’allò més tècnica i impersonal, s’acomiada enviant-me una abraçada; feliç quan un desconegut, des de l’altra banda del telèfon, ens felicita o agraeix la nostra feina; feliç i agraïda de poder ser aquí.