Mercè Garrigosa: “A el Banc Farmacèutic he vist que hi ha pares que han de decidir entre alimentar la seva família o medicar-se”

La Mercè Garrigosa és una de les voluntàries més veteranes del Banc Farmacèutic. Porta amb nosaltres des del principi i ara ens deixa. Així que, com a agraïment per la seva tasca incansable i per la seva dedicació, hem decidit entrevistar-la i que ens expliqui quina ha estat la seva experiència amb nosaltres.

Per què vas començar a col·laborar al Banc Farmacèutic?

Vaig començar l’any 2007. La meva filla va ser una de les sòcies fundadores i vaig conèixer el projecte a través d’ella.

Quina ha estat la teva tasca al Banc?

Vaig començar com a voluntària puntual, i amb els anys he anat col·laborant cada vegada amb més tasques. Fins ara he estat la responsable de la Campanya de Recollida de Medicaments Solidaris a la província de Barcelona.

Què és el que t’ha semblat més gratificant de col·laborar amb la nostra ONG?

Que amb el meu granet de sorra he ajudat a gent a obtenir la seva medicació. Des de molt jove he fet diferents voluntariats, fins i tot vaig fer un curs a la Fundació Pere Tarrés, però el que té d’afegit ser voluntària del Banc Farmacèutic és que m’aporta la satisfacció de sentir-me útil al poder ajudar a persones vulnerables per la seva situació de malaltia i per la seva situació socioeconòmica

Què història de les que has conegut al Banc Farmacèutic t’ha commogut més?

La d’una mare que va donar les gràcies al Banc Farmacèutic, no només per pagar-li la medicació del seu fill, que té una malaltia rara, sinó que perquè amb nosaltres no se sentia tan sola davant la malaltia.

¿Eres conscient del problema de la pobresa farmacèutica abans de col·laborar?

No, no ho era com ho sóc ara.

Com ha canviat la teva imatge del que implica la pobresa farmacèutica des de llavors fins ara?

Ha canviat sobretot en la imatge que jo tenia del perfil d’aquest tipus de pobresa. Jo relacionava la idea de pobresa farmacèutica amb la de persones que estan al carrer o que necessiten de Càritas o Creu Roja per a seguir endavant. Però realment m’he adonat que hi ha moltes persones, pares de família, treballadors, gent amb casa, que tenen rendes tan baixes o tantes persones al seu càrrec que no arriben a tot i moltes vegades han de decidir entre menjar i alimentar la seva família o medicar-se.

Deixar un comentari

En fer un comentari accedeixo al fet que s'instal·li una cookie en el meu navegador.